TEMA 2: L'École Novelle - Progressive education

En un fragment del llibre “Origenes y desarrollo de la orientación psicopedagógica” de l’autor Rafael Bisquera ens parla del concepte de l’escola nova.

Aquest  fragment deia que l’École Nouvelle o també anomenada L’escola nova era una corrent de renovació pedagògica que va sorgir a finals del s. XIX i es va desenvolupar durant tot el s. XX. El seu objectiu principal era la reforma de l’escola tradicional. Però a més a més es proposava una reforma social. En aquest punt coincidia amb els orígens de l’orientació.
Les persones que es situaven en aquest corrent denunciaven les diferencies i els fracassos de l’escola tradicional i pretenien reformar la societat a través de l’educació.

Aquest canvi es divideix en dos etapes , una més idealista i una segona més sistemàtica.

Per tant, l’Écolle Novelle va proposar un alumnat actiu que pogués participar i treballar dins de l’aula en els seus propis interessos, tot el contrari de l’escola tradicional on els professors tenien una completa autoritat, formalisme i una nul·la interactivitat amb l’alumnat.

Els precursors(els que van portar a causar aquest canvi) destacats són els següents:

Comenius(1635):  Teòleg, filòsof i pedagog nascut a la República Checa. Aquest es conegut com el Pare de la Pedagogía , ja que va ser el que la va estructurar com una ciència autònoma i va establir els seus primers principis fonamentals.

Comenius estava convençut de que un dels papers més importants del desenvolupament de les persones era l’educació. Volia que el coneixement arribes a tots i de forma igual, buscant una motivació en els alumnes. Va utilitzar la didàctica com artifici per ensenyar a tots totes les coses ja que donava molta importància al desenvolupament de l’esser humà.

Herbart(1806): Herbart era un filòsof , un psicoleg i pedagog Alemany. Aquest va crear el sistema d’educació amb uns principis i uns mètodes d’ensenyança basats en l’experiència. Ell deia que l’educació tenia el objectiu o la finalitat de formar a la persona humana. Una educació amb un sentit ètic elevat que , orientada cap un desenvolupament de la llibertat interna , on la finalitat superior de la instrucció són la moral i la virtut.

El llibre “Herbart, l’educación a través de la instrucción.” Explica detalladament tot aquest mètode aplicat que va influenciar en el àmbit de la pedagogia.

Pestalozzi(1800): Pedagog Suïs que va crear un sistema educatiu basat en el principi de que la intel·ligència només es possible si s’utilitza la percepció espontània.

El seu principal objectiu era que el nen es tenia que desenvolupar de manera natural , aprenent de l’experiència. L’escola estava lligada a l’ensenyança d’un ofici( més que escoles eren tallers).

Va proposar una reforma completa de les institucions de l’ensenyança per proporcionar una educació més democràtica. Aquesta proposta no tenia fonaments científics. 

Per últim cal afegir que defensava una educació igualitària, centrant el seu interès en ensenyar a gent marginada i confiant en les virtuts de l’educació popular.

L’educador no havia de ser autoritari i sobretot estar al servei de les necessitats de l’alumnat.

Els reformadors socials:

Josep de Calasanç(1592): Sacerdot aragonès fundador de les Escoles Pies per l’ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l’Església catòlica.

Joan-Baptiste la Salle(1684): Sacerdot i pedagog francés innovador, que va dedicar la seva vida a formar mestres destinats a l'educació dels fills artesans i nens pobres.

Marcellin de Champagnat(1817): Va fundar escoles rurals , ja que creia que era important que alguns sacerdtos tenien que dedicar la seva vida a ensenyar, treballant amb els nens , principalment amb els que vivien en zones rurals i tenien menys oportunitats.

 Giovanni Bosco(1853): Fundador de la congregació de els salesians i les Filles de María Auxiliadora dels cristians. Va crear els tallers d’oficis professionals.

Rehabilitació i reeducació científica:

Juan-Pablo Bonet(1620): Pedagog i logopeda Español, inventor de la pedagogía de la llengua per sords i sords-muds. 

Jean-Gaspard Itard(1801): doctor-pedagog Francés que es va centrar en el cas del nen salvatge , en el que va veure la possibilitat de contrastar de manera empírica les idees filosòfiques i antropològiques de el seu temps respecte a la naturalesa humana i les relacions entre natura i cultura en els essers humans. Va proposar la rehabilitació d’aquest per incorporar-lo de nou a la societat , proposta que va fracasar.

Jean-Gaspard Itard

Juan-Pablo Bonet

ESCOLA NOVA:

Friedrich Fröbel: Va ser un pedagog alemany que va crear el concepte de la llar d’infànts i l’educació preescolar. Les seves idees van transformar l’educació.

Va ser el primer educador en utilitzar les joguines i l’activitat lúdica per aprendre el significat de la família en les relacions humanes. Ideant recursos sistemàtics per que els nens s’expressessin.

Les seves idees claus van ser:

-         L’educació s’ha de basar en l’evolució natural de les activitats del nen.

-         L’objectiu de l’ensenyança es sempre extreure més d’un home, no posar més i més en ell.

-         El nen no pot ser iniciat en qualsevol matèria nova fins ser suficient madur per això.

-         El veritable desenvolupament prové de les activitats espontànies.

-         En l’educació inicial del nen, la joguina es un procés essencial.

-         Els plans d’estudi haurien de basar-se en les activitats e interessos de cada etapa en la que es troba el nen.

-         La gran feina de l’educació és ajudar al home a coneixes a si mateix i a viure en pau amb la natura i en unió amb Déu. Això ho va anomenar “educació integral”. La seva concepció de l’ésser humà era profundament religiosa.

Creia que l’alegria era una clau del aprenentatge dels nens.

Fröbel va escriure un opuscle anomenat Keilhau, en aquest deia que el centre era la família educadora, es dir que l’ensenyança també es desenvolupava en un ambient familiar, sense distinció d’alumnes de edats diferents. Relacionava família-escola , entorns en els quals l’alumne viu i evoluciona.

Fröbel va dir a la seva Educación del hombre(1826):

"La educación es el proceso mediante el cual una persona desarrolla el ser humano con todas sus fuerzas en completo armonioso funcionamiento en relación con la naturaleza y la sociedad. Es, además un proceso similar a aquel por el cual la humanidad en su conjunto se elevó originalmente por encima del animal y continúa desarrollándose hasta su nivel actual. Se trata del individuo, pero también de la evolución universal."

Francis W.Parker: Profesor Anglès d’una escola rural i coronel en l’exèrcit va ser anomenat el pare de l’educació progresiva” i el creador del mètode Quincy, aquest consistia en intercanviar la disciplina i la memorització per les activitats en grup, l’expressió oral i escrita, l’educació física etc.
Va ser un mètode utilitzat a l’escola Quincy-Massachusets. I també va crear l’escola experimental de Chicago.

Ell volia organitzar les escoles com comunitats democràtiques. No volia fer res nou, només aplicar els principis derivats de les leis de la ment, cosa que estava en totes parts exceptuant l’escola.


John Dewey: Filòsof, pedagog i psicòleg d’Estats Units. Aquest es conegut per ser el fundador del pragmatisme i va ser la figura més representativa de la pedagogia progressista.
En els seus escrits deia que només es podia arribar a la veritable democràcia gràcies a l’educació i la societat civil.
Va ser un home que va unificar el pensament amb l’acció, va reconstruir les pràctiques morals,socials i les creencies i la teoria del coneixement era l’experiència.
L’escola que ell defensava era participativa i oberta, deixant de banda lo tradicional , es a dir l’educació com ha preparació, formació etc. A l’escola l’alumnat es orientat i guiat per l’educador.
El seu mètode consistia en cinc punts clau:

“En l’escola ideal tenim la reconciliació 

entre els ideals individualistes

 i els institucionals.”

-         L’experiència directa

-         La necessitat a resoldre

-         Cerca d’alternatives

-         Apuntar solucions

-         Comprovar eficacia 

“L’escola per la vida 

i a través de la vida”

      Ovide Decroly:  Neuròleg, metge i psiquiatra. La seva
proposta pedagògica esta basada en el respecte per el nen i la seva personalitat amb l’objectiu de preparar els nens per viure amb llibertat. Es va oposar a la disciplina rígida apostant per crear un ambient de motivació amb grups homogenis basats en la globalització,l’observació de la natura i l’escola activa.
El seu mètode es dividia en tres senzills passos: observació , associació i expressió.

“La primera tarea de al educación
és agitar la vida ,
 però dejarla libre para que se desarrolle.”

Maria Montessori: Doctora, metgessa, antropòloga i psiquiatra feminista. Aquesta es basava en la

iniciativa i la capacitat de resposta del nen a través de l’ús de un material didàctic especialment dissenyat.

El mètode donava l’oportunitat al nen aprendre de manera individual i amb la màxima llibertat a la velocitat dels seus propis descobriments.

El seu mètode es basava en donar importancia a l’activitat dirigida del nen i l’observació clínica per part del professor. Aquesta observació tenia la intenció de adaptar l’entorn de l’aprenentatge del nen al seu nivell de desenvolupament.  

Adolphe Ferrière: Pedagog i sociòleg, psicòleg i politicòleg Suïs.

Es el sistemaitzador i divulgador de l’escola nova. Aquest va escriure els 30 punts de l’escola nova.

Utilitzava tècniques basades en l’experimentació,l’expressió,la cooperació i la investigació.

Va transformar i renovar l’escola tradicional, amb un nou concepte basat en els interessos i necessitats del nen, on s’utilitzaven mètodes actius,autònoms i cooperatius. Una educació lliure per la llibertat.